Per tal que els traginers poguessin desenvolupar la seva feina havien de confluïr una munió d’oficis en un seguit de productes manufacturats d’àmbit comú. Podem diferenciar-los en tres sectors o entorns complementaris:
A l’entorn del carro destaquen la carreteria i la ferreria, bàsics en la construcció de tot tipus de carros i carruatges, així com l’ofici d’esparter, destacat en l’habilitament dels carros de pagès.
L’entorn de l’animal rep la presència dels oficis de ferrador, manescal o veterinari, baster o guarnimenter i mosso d’estable, vàlids tant per la cura de la bèstia com per la confecció dels arreus bàsics que l’han de fer tirar d’un carruatge.
En quant a l’entorn del transport, tenim els oficis que fan referència a tasques específiques del món traginer, tals com el traginer de bast, que duia les mercaderies a lloms dels animals pels camins de ferradura, els llenyataires que alhora arrossegaven els troncs o el mateix ofici de boter, que sobretot a comarques com l’Anoia i el Penedès feia possible el transport de vi.
L'àmbit dels oficis ocupa tota la planta baixa del museu, articulant els onze oficis amb dues àrees temàtiques dedicades, respectivament, a mostrar l'evolució del traginar des dels principis de la humanitat fins a la invenció de la roda, i a explicar l'evolució de les línies de comunicació del Principat partint dels camins reials, sobre un dels quals hom troba, a través dels temps, la ciutat d'Igualada.


* Dibuixos de Jordi Vilalta | Fotografies de Rosa Marín