Per tal que els traginers poguessin desenvolupar la seva feina havien de confluir una munió d’oficis en un seguit de productes manufacturats d’àmbit comú. Podem diferenciar-los en tres sectors o entorns complementaris:
Al voltant del carro destaquen espais com la carreteria i la ferreria, bàsics en la construcció de tot tipus de carros i carruatges, així com l’ofici d’esparter, destacat en l’habilitament dels carros de pagès.
L’entorn de l’animal rep la presència dels oficis de ferrador, manescal o veterinari, baster o guarnimenter i mosso d’estable, vàlids tant per la cura de la bèstia com per la confecció dels arreus bàsics que l’han de fer tirar d’un carruatge.
Al món del transport, estan representats els oficis que fan referència a tasques específiques del món traginer, tals com el traginer de bast, que duia les mercaderies a lloms dels animals pels camins de ferradura, els llenyataires que alhora arrossegaven els troncs o el mateix ofici de boter, que sobretot a comarques com l’Anoia i el Penedès feia possible el transport de vi.
L’àmbit dels oficis ocupa tota la planta baixa del museu, articulant els onze oficis amb dues àrees temàtiques dedicades, respectivament, a mostrar l’evolució del traginar des dels principis de la humanitat fins a la invenció de la roda, i a explicar l’evolució de les línies de comunicació del Principat partint dels camins reials, sobre un dels quals hom troba, a través dels temps, la ciutat d’Igualada.
 |
 |
 |
 |
 |
 |